Vaig preparar la meva motxilla per dormir una nit a les gorges de Sokuluk. Hi vaig posar la tenda, el sac de dormir i l’aïllant. La forma més econòmica de viatjar des de Bishkek a Sokuluk és amb marshrutka, una mini van que pot ser còmode si hi vas ajagut. Si d’alçada fas  més d’un metre i vuitanta centímetres, aniràs encongit si et toca anar de peu. Sokuluk és una vila situada a uns 30 kilòmetres de l’estació de busos del mercat d’Ortosay, i el trajecte dura uns tres quarts d’hora.

Viatjant amb marshrutka

M’havia proposat arribar a la cascada de Belogorka, al final de la ruta del canyó. El viatge, però, no seria tant ràpid com anar des de Bishkek a la vila de Sokuluk. Ara tocava fer la resta del trajecte combinant taxi, autoestop i caminar. Sobretot caminar.

A Sokuluk vaig estar esperant una estona el marshrutka per arribar a Belogorka, la darrera població, a uns 15 km de la cascada que porta el mateix nom. Parlant amb altres persones que també esperaven, vaig suposar que el transport podria trigar molt en arribar. No volia fer la travessa de nit perquè volia gaudir dels colors de la posta de sol, així que vaig decidir agafar un taxi que em cobraria uns 10.000 som (uns 10 euros). Era una mica “car”, però el taxista hauria de fer el viatge de tornada a Sokuluk sense clients, probablement.

El viatge amb taxi va ser entretingut. El simpàtic taxista tenia curiositat per la meva visita. Tots dos ens vam esforçar per comunicar-nos utilitzant el rus, l’anglès, el català i el llenguatge universal de la mímica.

Després de transitar per una carretera malmesa, l’asfalt es va acabar.  Era el final de trajecte. Un cotxe s’atura al costat nostre. El conductor li pregunta al taxista si soc un turista i cap a on em dirigeixo. De seguida vaig ser convidat com a passatger i continuar per la pista de terra durant uns quants quilòmetres, fins arribar a la casa de la amable parella. Allà m’acomiado d’ells i continuo el meu camí a peu.

La mobilització. Expatriats a la força

Després d’una estona caminant un altre cotxe passa pel meu costat i s’atura. Els ocupants eren dos homes i una dona. Em pregunten per la cascada de Belogorka i els dic que vaig cap allà amb la intenció de visitar-la per primer cop. M’ofereixen anar tots junts amb el cotxe. Semblen simpàtics. M’assec al darrera amb en Sasha, l’amic de la parella. Tots tres són russos. La parella viu a Sokuluk des de fa uns anys, mentre que en Sasha fa dues setmanes que ha abandonat Moscou per evitar que el govern rus l’enviï a la guerra. Es lamenta de que per primer cop no celebrarà el seu aniversari amb la seva dona i la seva filla, que s’han quedat a Moscou. Feia pocs dies que havia estat l’aniversari de la seva dona i la va haver de felicitar en la distància. Una situació molt dura que està vivint la població russa des que va esclatar la guerra amb Ucraïna. Des d’aleshores he conegut a moltes persones que han hagut d’abandonar les seves famílies, sobretot homes, per refugiar-se a altres països com Kirguizstan.

Pel camí ens aturem per estirar les cames i caminar a la vora del riu. Obren el maleter i treuen una mica de menjar que comparteixen amb mi. Un home passa amb el seu cotxe i ens pregunta si tot va bé. La conversa és en rus i no entenc tot el que diuen. Pel que sembla no hi ha aigua a la cascada. És clar, estem al mes d’octubre i encara fa força bonança. No hi ha hagut nevades, encara. Per gaudir de l’exuberància de la cascada de Belogorka hi hauré de tornar cap a la primavera.

Bé, els meus amics decideixen tornar cap a Sokuluk. Jo els dic que continuo a peu fins trobar un lloc per plantar-hi la tenda i passar-hi la nit. Ha estat un verdader plaer compartir aquesta estona amb ells. Viatjar és apassionant i no se m’acut una millor manera d’obtenir experiències i conèixer persones de diferents cultures.

Un lloc tranquil per gaudir

S’està fent fosc i m’afanyo a trobar un lloc per plantar la tenda. El lloc és magnífic. M’he allunyat de la pista i he baixat uns metres per la muntanya cap al riu. Gaudeixo de la remor del riu i la pau. Avui dormiré tranquil.

Pel matí em llevo d’hora, recullo el campament i faig tot el camí de tornada a Sokuluk pràcticament caminant. Gaudeixo de la llum primerenca i de l’espectacle de colors d’aquest magnífic recorregut.

Si viatges al Kirguizstan, no t’oblidis de visitar Sokuluk i les cascades de Belogorka, sobretot a la primavera. Està molt a prop de Bishkek i és una bona opció com a primera excursió per començar a endinsar-se en la cultura rural del país.

** Les fotos de Sokuluk disponibles al catàleg, les trobaràs aquí.